Us portem un resum de l’Acampada Jove d’enguany, amb un aperitiu de les entrevistes de Green Valley i El Diluvi.
Estació de Montblanc, Conca de Barberà. Terra de cellers modernistes, monestirs cistercencs i camps d’avellaners. 30º C a l’ombra, l’andana de l’estació és plena de motxilles, matalassos i molta energia continguda.
Arriba un tren que descarrega més d’un centenar de noies i nois que amb una exaltació pròpia de la il·lusió d’aquell primer estiu, salten del vagó i comencen a celebrar l’arribada.
És l’onzè any que aquesta ciutat emmurallada, bressol de la llegenda de Sant Jordi, acull una nova edició de l’Acampada Jove. Un festival que compleix 24 anys i que va començar a Sant Joan de les Abadesses. La constant joventut de la organització, fa que conservi aquella sensació d’estrena, d’inexperiència, semblant a la de la mitjana d’edat del públic.
Amb tot, la maduresa del festival la trobem en un cartell que s’ha consolidat i que ha servit d’aparador de bandes ara reconegudes arreu, i d’escenari on molta gent jove ha escoltat per primer cop bandes consolidades que fan créixer la programació any rere any.
Els Argonautes vam poder viure l’ambient, amb la calor pròpia de les dates, i gaudir del concert de la millor banda de reggae del moment a la península, Green Valley presentant el nou treball Bajo la piel, el folk d’El Diluvi amb els temes del darrer disc Junteu-vos, l’entusiasme del públic per el grup Doctor Prats, o ja més entrada la matinada, el potent missatge del reggae en català d’Adala & The Same Song Band.
Durant la tarda vam poder ser a l’Espluga de Francolí on Ander Valverde, cantant de Green Valley, acompanyat per Egoitz Uriarte, Jonathan Sánchez i el productor audiovisual Egoi Suso (amb tota la banda al darrere les càmeres) ens van regalar una estona magnífica i vam poder xerrar amb ells de com han viscut el viatge de quinze anys, guiats per la música reggae, que suposa el seu recorregut amb sis àlbums publicats, gires per tot el món, i col·laboracions amb alguns dels més grans artistes que existeixen. Aviat us portarem tota la entrevista o podríem dir tertúlia amb què vam poder-nos acostar a la vida d’aquesta llegendària banda.
Més tard, entre vestidors i darrere l’escenari on estava tocant el jove grup Sense Sal, vam poder entrevistar a Flora Sempere, cantant del grup folk del país valencià El Diluvi, junt amb el bateria Dani Garcia i el guitarrista Txus Rodríguez. Aquesta formació nascuda a Castalla i amb orígens d’Ovidi, dibuixa el seu color a través de la bandúrria amb que la Flora i companyia donen ritme a les lletres plenes de missatges que composen. De moment us en deixem un petit tast per anar obrint boca.
Abans però, vam poder assistir a la presentació del llibre “Fins que siguem lliures” de Sergi Sol, amb la presència de Maria Riera, neboda d’Oriol Junqueras, empresonat per motius polítics. També vam poder parlar amb Pau Morales, actual Director de l’Acampada Jove, que ens va explicar com intenten millorar i mantenir fresc l’esperit del festival. Destaca el compromís de l’Acampada per crear un espai de llibertat que permetin gaudir a totes per igual, incorporant més Punts Liles i millorant el coneixement de tothom, per garantir la tolerància zero amb les actituds masclistes.
El festival va seguir sense nosaltres fins el dissabte, amb bandes com Auxili, Boikot, Zoo, Buhos i molts altres artistes com Ivette Nadal, la mallorquina Júlia Colom o l’aranesa Alidé Sans, que van omplir els diferents espais de l’acampada i van esgotar l’energia dels més de 27.000 joves que van tornar a pujar al tren, amb la motxilla carregada de records i vivències.
