Hi ha quatre dies l’any en què el món es ralentitza i la vida passa d’una forma diferent. Acostuma a ser a finals d’agost, i els darrers anys ha passat al costat del pantà de Sau, rodejats de natura i un ambient únic. Estem parlant del festival Bioritme que una altra vegada ens ha fet sentir, riure, ballar, jugar i sobretot, escoltar. Escoltar la música de bandes fantàstiques i artistes de tota mena, i escoltar les veus de totes les persones que fan del Bioritme un lloc especial. Tant la magnífica organització, que compensa la falta d’alguns recursos, amb un talent especial per a cuidar de tots, com els voluntaris que any rere any repeteixen i queden atrapats per la cultura i les vibracions que es respiren en aquest racó de Vilanova de Sau. I escoltant també, les cinc mil cinc-centes persones que el fan possible durant els quatre dies.
Arriben carregats de motxilles, tendes, matalassos i tot el que es pot imaginar de carregar en un carretó atrotinat. Amb l’ajuda dels trenets que fan de llançadera, el camí des de l’aparcament fins al recinte del Bioritme, es com el tren que portava Harry Potter a l’escola dels mags. Un camí que et porta a un lloc que, si no s’hi va, amb prou feines es pot imaginar. Intentarem explicar amb paraules uns dies que cal viure per poder entendre.
El Bioritme és un festival que va néixer ja fa set anys a Cerdanyola del Vallès. Des del seu origen ha apostat fermament a ser 100% ecològic, a més de potenciar la diversitat, el respecte, tolerància, empatia i a acceptar tothom pel què és. Ara fa ja 5 anys que es va traslladar a Vilanova de Sau a la vora del pantà, en un indret fantàstic que disposa de diferents espais que conformen les propostes de l’organització.
La comissió de gènere fa també una feina important en la sensibilització de totes les àrees i artistes que participen en el festival per poder aconseguir un espai de llibertat i respecte per a totes. L’espai La Ruda, a costat de l’entrada del recinte, a acollit tallers i xerrades per explicar la feina que es fa i tot el que encara queda per seguir lluitant.
Baixant per el mateix camí s’arriba al cor diürn del Bioritme, on trobem els diferents espais que ofereixen una proposta per a totes les edats i públics. A la zona Benestar trobem tallers de ioga, mindfullness, cercles de percussió, risoteràpies, musicoteràpies, i tot de gent amb ganes de compartir i cuidar els uns dels altres.
A l’altra banda, hi ha el Biovent i el Biofoc, on s’alternen propostes durant el dia, alternant música de cantautores i artistes en un ambient íntim i fresc durant els càlids dies de finals d’agost. Algunes bandes com Ketekalles o cantants com Alidé Sans i Maruja Limón, van omplir la part musical del Biovent. Mentre a les hores del Biofoc conferències d’Open Arms, Lekil Kuxlejal, entre molts altres, van parlar de la gent que lluita per la dignitat a Chiapas, els joves que perdem cada dia a les mateixes aigües on treballen els nostres pescadors. També temes com el canvi climàtic o l’autogestió ginecològica, o la resistència del Kurdistan, van tenir tothom ben despert sota l’acollidora carpa.
Per la gespa gent descansant, dormint, menjant, o tocant guitarres i cantant en rotllanes de totes les mides. Just al costat d’on cada tarda algunes es juguen el tipus provant sort a escalar caixes de cerveses amuntegades. En un esport vibrant anomenat Escalabirres, que va donar espectacle durant tota la competició.
I una mica més amunt, el Biocircus fa les delícies de gent menuda i no tant menuda, on juguen i practiquen tota mena de malabars, equilibris i aeris. Si no fos per les piscines, les sortides en Kayac i la música dels concerts, algun infant que jo conec no hauria sortit d’allà en tot el dia.
Però l’oferta no acabava i baixant per el mateix camí arribem a la vora de l’aigua, on trobem l’escenari Bioterra, que totes les tardes refrescava el públic amb els grups i músics com Mabel Flores i la Kayangó, amb qui vam poder parlar una estoneta, que va portar una música compromesa i un ritme de fusió que va fer ballar el públic fins l’hora de sopar. Pel mateix escenari van passar grups com uns joves Broem, artistes divertits com els Impro con Limón, o l’animació musical dels Xiula entre molts altres.
Els àpats anaven variant entre el que es podia cuinar un mateix als espais destinats, o bé una placeta plena de Foodtrucks, o com diríem, remolcs de menjar per emportar. Això sí, amb una oferta variada de paelles, hamburgueses de tota mena, kebabs vegans, fideus Thai o tacos Mexicans, i evidentment no faltaven ni les pizzes ni les crepes per a postres o ressopó. La cervesa artesana Lluna garantia la lubricació de tals viandes.
Camí de l’escenari, trobem el Bioaigua, a la vora del pantà, on a totes hores sonaven djs amb un Sound System en un racó tranquil del recinte que permetien tant seguir ballant, com estirar-se i relaxar-se amb les vistes del campanar de Sau sobresortint de l’aigua. Allà o al mateix escenari podem demanar combinats de tota mena, però no trobarem cap beguda que no sigui 100% ecològica. I a banda dels fantàstics sabors autèntics dels refrescos i els licors, els nostres despertars els van agrair la falta de sucres afegits.
I quan es fa fosc, s’encenen els llums de l’Escenari Bioritme i comença la música. Un cartell molt heterogeni en estils, que per altra banda té un clar fil conductor en les propostes combatives i reivindicatives que totes les artistes i bandes compartien. Els caps d’aquest cartell dependrien dels gustos de cadascú, però el primer dia caldria destacar la marxa dels Ebri Knight, o la salsa electrònica de La Sra Tomassa, però no podríem oblidar la canya que van donar les Tribade amb un rap empoderat de lluita de barri autèntica.
Divendres, obria cartell la mítica banda Auxili, amb el seu ska i temes de tota la vida, en un gairebé comiat on ho van donar tot i així ho va ballar tothom. Les Roba Estesa van seguir-los i van donar un gran espectacle per seguir fer ballant el públic que cantava entregat les seves lletres. La oferta no acabava aquí, ja que la música seguia fins a entrada la matinada, acabant cada nit amb un DJ que arreplegava els qui encara en volien més. Però el fred de les nits de Sau, obligava a abrigar-se bé.
Els dos darrers dies, dissabte i diumenge, el públic del Bioritme ho va voler donar tot i van ballar i vibrar amb artistes com Mafalda, Adala, Zoo i Oques grasses, i que van poder descobrir bandes com els tambors de Zep & Friends o l’impactant ska celta dels The Skarnivals, amb gran posada a l’escenari, que amb els vents metàl·lics típics de l’ska, però afegint-hi el so gallec de la gaita i les flautes, aconsegueixen fer ballar al públic del primer al darrer moment del concert. A l’entrevista que els vam fer ens van parlar d’aquesta morrinya gallega i de les seves famílies arrelades a la pesca i la mar, i de com volen portar això junt amb el missatge de les seves lletres rebels i reivindicatives en un ska que recorda mítiques bandes de tot el nord de la península.
I sota una lluna cada cop més petita, com un tall de síndria que algú ja s’ha menjat, la música va seguir. Mentre alguns ja somiàvem, altres van preferir no dormir. En qualsevol cas, tots vam despertar l’endemà quan, al marxar d’aquell paratge vam adonar-nos que ja no érem els mateixos que havíem vingut.
